El planeta Terra passa per l'afeli el dia 5 de juliol.

L'˛rbita del baricentre Terra-Lluna al voltant del Sol Ús el.lÝptica. Aix˛ fa que la distÓncia Terra-Sol no sigui sempre constant. El punt de l'˛rbita terrestre mÚs proper al Sol (mÝnima distÓncia Terra-Sol) s'anomena periheli i el punt mÚs llunyÓ al Sol (distÓncia mÓxima) s'anomena afeli. La Terra passa l'any 2004 pel seu afeli exactament el dia 5 de juliol a les 10h 54min UTC. Just en aquest instant la distÓncia Terra-Sol Ús de 1.0166937 UA, Ús a dir 152 095 209 km. Aquesta distÓncia varia cada any degut a quŔ l'˛rbita no Ús una el.lipsi perfecta sinˇ una el.lipsi pertorbada per efectes gravitacionals. Pot semblar paradoxal que aquesta distÓncia mÓxima Terra-Sol tingui lloc quan estem a l'estiu: La nostra intuiciˇ ens fa pensar que si el Sol estÓ mÚs lluny de nosaltres, ens hauria d'arribar menys energia!! No Ús aixÝ: Cal pensar que les estacions meteorol˛giques i la seva alternanša entre hemisferis les dicta l'inclinaciˇ de l'eix de rotaciˇ terrestre respecte el pla de la eclÝptica i no la variaciˇ de la distÓncia Terra-Sol. En el moment del solstici d'estiu, inici de l'estiu a l'hemisferi nord, el Sol passa durant el migdia pel zŔnit del tr˛pic de CÓncer. ╔s el dia en quŔ per un lloc donat de l'hemisferi nord, la duraciˇ del dia Ús mÓxima. A l'hemisferi nord l'altura del Sol sobre l'horitzˇ i la duraciˇ de la seva il.luminaciˇ sˇn mÓxims i contribueixen molt mÚs al clima que no pas la distÓncia orbital.

˛rbita_baricentre_terra_lluna.gif

Pel nostre hemisferi, el fet que la Terra sigui a l'afeli durant l'estiu i al periheli durant l'hivern (al voltant del 4 de gener) tÚ com a conseqŘŔncia un amortiment del contrast entre estacions. En canvi a l'hemisferi Sud, com que coincideixen afeli i estaciˇ hivernal, els dos efectes, distÓncia mÚs gran i inclinaciˇ de l'eix, es sumen i amplifiquen el rigor de l'hivern austral.  Per˛, a efectes del clima,  hi juguen tambÚ altres variables, com la distribuciˇ aigua-terra entre els dos hemisferis, la forma dels continents, els corrents marins...

TambÚ cal pensar que la data de pas de la Terra pel periheli i la data de pas pel afeli es van avanšant en el calendari al llarg dels temps.  AixÝ, dintre de 9800 anys, la Terra passarÓ pel periheli el dia 21 de juliol, moment del solstici d'estiu. Llavors serÓ l'hemisferi nord el que tindrÓ estacions climÓtiques estiu i hivern mÚs contrastades i l'hemisferi sud, menys marcades.

duraciˇ_estacions_any_1990.gif

La data del solstici d┤estiu Ús al voltant del 21 de juny.

A l'hemisferi nord el solstici d'estiu es correspon amb l'instant que la longitud aparent del Sol Ús igual a 90║ i marca l'entrada de l'estiu astron˛mic. El nostre calendari gregoriÓ (creat l'any 1582) estÓ constru´t de manera que procura mantenir una data fixa per a l'inici de les estacions. La data del solstici d'estiu del 2004 Ús el 21 de juny a les 0h 57 min UTC Aquest calendari preveu que l'estiu pugui comenšar el 19, 20, 21 o 22 de juny. Va comenšar el 20 de juny l'any 1896 i tornarÓ a repetir-se aquesta data l'any 2008. Va tenir lloc el dia 22 de juny l'any 1975 i tornarÓ a aquesta data els anys 2003, 2207, 2211, 2215 i 2302. Els solstici caurÓ en un 19 de juny l'any 2488 i serÓ aquesta la primera vegada des de la creaciˇ del calendari gregoriÓ.